25.4.07

Reflexions (XII)


Yo viví en la ciudad en tiempos del desorden,
viví en medio de
mi gente en tiempos de rebelión.
Así pasé los años que me tocó vivir.
Daniel Viglietti

4 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Reincidint en els temes que m'ocupen últimament, suposo que si vius en el caos, en la por constant, en la desestructuració de la societat, en la terror de sospitar que qualsevol nit et poden venir a buscar a casa i fusellar-te a la pared del cementiri (com passà a Solsona després de la guerra civil),... doncs llavors els temes sentimentals/amorosos esdevenen secundaris. Dubto que hi hagués massa separacions durant la guerra civil, per posar un exemple, o durant la revolució cultural xinesa. Tothom vol tenir problemes i, si ja li venen de fora, doncs no es preocupa a trobar-los "dins".

Red Little Cup ha dit...

Tota una reflexió poeta... ai nois que oblidat tinc el món internauta! A veure si aquest cap de setmana torno a posar-m'hi i em poso al dia amb els vostres blogs!!

Un petonàs a tots dos!!

Quoèlet ha dit...

Jo crec que es refereix a Nicolàs II. Un gran demòcrata com tots els Romanov ;)

Antitot ha dit...

Ja et fotran Poeta, ja et fotran..En el fons la Guerra Civil vingué per les multituds de separacions que es van produir durant la República, ja que estava permès el divorci..Llavors, tots aquells banyuts que van veure com la dona els hi fotia el camp per anar amb el veí, van promoure El Alzamiento.