Dret a la indiferència (i II)

El càstig més cruel que se li pot inflingir a un animal no és negar-li la llibertat, sinó la possibilitat d'amagar-se. "L'immigrant" es veu abocat a exhibir-se públicament, ja sigui en el dia a dia per no aixecar sospites de qualsevol activitat clandestina; o ja sigui festivament en aquelles festes de la diversitat on és presentat com un animaló en un zoo ètnic on el gran públic normal pot degustar les seves particularitats culturals en forma de cus-cus i demés varietats folclòriques.

L'espai públic ha patit, en els darrers anys, una transformació brutal: ha passat d'ésser un espai lliure i gairebé impune a un territori fiscalitzat i controlat esdevenint una metàfora de cap a on evoluciona la democràcia.

I per a "l'immigrant" , l'escena pública s'ha convertit en un autèntic estat d'excepció, on tant sols la seva presència el delata davant de la polícia com a potencialment sense papers i davant de la resta de ciutadans com a potencial delinqüent. El polícia o el guarda jurat té un control absolut sobre ell no pel que fa, sinó pel que és o aparenta ser, en la identitat potencial que se li ha atribuït. No es necessita cap raó fàctica per assetjar-lo ja que, genèticament, si no delinqueix avui, delinquirà demà.

Com excel·lentment comenta Gérard Althabe, el magrebí deixa de ser magrebí per ésser produït com a magrebí per a la resta. Entre tots hem ajudat a construir un estereotip concret en el què ha arribat a un punt en el qual l'immigrant la interioritzat i, d'aquesta manera, s'ha reproduït en el model categòric assignat a ell.

El món d'avui en dia tendeix a racionalitzar-ho tot, i la manera més fàcil és crear etiquetes intel·ligibles que ens permetin classificar per a jerarquitzar tota la varietat d'especìmens que poblem aquest planeta. Això comporta que no siguin les diferències les quines generin la diversitat, sinó que siguin els mecanismes jerarquitzants els quins creïn i inventin marques específiques i concretes amb la voluntat de distingir-nos els uns als altres, categoritzant-nos i jerarquitzant-nos.
No es la diferència la quina crea la diferenciació, sinó que és la diferenciació la quina crea i genera la diferència.
I una d'aquestes etiquetes és la d' "immigrant", un estigma que et marca de per vida facis el què facis, diguis el què diguis. I "l'immigrant" suposo que arriba a un punt que tant se'l en refot que el tolerin i l'entenguin, l'únic es destija es poder borrar-se aquesta marca física per poder tenir una vida normal, tenir el dret a ser un desconegut i poder passejar tranquilament sense que uns t'aturin demanan-te els papers ni que uns altres et vulguin exhibir en una fira de l'etnodiversitat.

Com diu en Manuel Delgado: "Derecho a circular, a ser quien nunca está, sino que estaba, estuvo o estará(...) Derecho a ser un enigma que camina."