12.6.07

Cortina de fum: Afganistan


11 de septembre de 2001...Tohom coneix la història, no cal repetir-la.
Pocs dies després de l'atac, Estats Units decideix bombardejar i conquerir Afganistan perquè, suposadament, el règim talibà encobreix el pressumpte autor de la masacre americana, Bin-Laden. Per quin motiu EEUU decideix posar en marxa la maquinària de guerra contra un país que, en principi, no pinta res en la taula d'escacs mundial?

La conca del Mar Caspi i l'Asia central aglutinen les dues terceres parts de les reserves mundials energètiques. EEUU és conscient d'aquesta situació i des de mitjans dels 90 militariza la zona per obtenir-ne el control. Curiosament, si superposem el mapa dels principals santuaris terroristes (segons els americans) amb el de les principals fonts d'energia del S. XXI, ambdós mapes coincideixen plenament.
Però bé, EEUU té un petit problema, tal com afirmà l'octubre del 2001 el prestigiós periodista anglès Georges Monbiot: " El petrolio i el gas no tenen cap valor si no se'ls trasllada. L'única ruta que té sentit tant polític com econòmic és a través de l'Afganistan". Doncs mans a l'obra.

Entren en joc les grans petroleres, capitanejades per UNOCAL i dirigint les negociacions un tal Henry Kissinger. Per posar en antecdents, UNOCAL ha compartit certs projectes amb règims despòtics i dicatorials amb països en vies de desnvolupament, destacant certes conexions amb els règims militars de Birmània i Indonèsia. De Henry Kissinger suposo que no cal parlar-ne, tots estem al corrent d'aquest personatge...

Des de finals dels 90, UNOCAL negocia amb els talibans una acord per construir un important oleoducte a través del seu país. Coopera amb el regim talibà per montar infraestructures de telefonia, fa quantiosos donatius en fons educatius...en fi, unten els talibans perquè siguin més amables amb el seu projecte. Els talibans demostren ser uns negociadors impecables, exigint l'oro i el moro als representants petrolífers..però de sobte entra en joc un empresari argentí, Bridas, que mostra ser més flexible amb els afganesos en les negociacions per emportar-se el projecte. El règim talibà talla les negociacions amb UNOCAL per centrar-se en l'oferta de Bridas.
Cop dur a UNOCAL...però de sobte entra a la Casa Blanca George Bush, deutor de favors a les grans corporacions energètiques nordamericanes pel recolzament econòmic a la campanya presidencial d'aquest. Les bones relacions de la família Bush amb el govern talibà auguren una bona perspectiva: mostra d'això és que el règim talibà, considerat terrorista sota el mandat de Clinton, obre una ambaixada al barri novaiorqués de Queens

L'agost de 2001, amb Bridas fora de joc per l'ensorrament de l'economia argentina, UNOCAL manté l'última conversa amb els representants talibans, amenaçant-los d'una intervenció militar si no cedeixen en les negociacions, cosa que no faran. Immediatament, just abans del 11-S, Kissinger truca a la Casa Blanca per denunciar que el règim talibà no és un govern cooperatiu.

Amb l'excusa que el govern talibà no vol entregar Bin-Laden, el 7 d'Octubre EEUU inicia la invasió a l'Afganistan, que culminarà el 13 de novembre. Es nombra com a president Hamid Karzai, que curiosament era conseller de El Segundo, una empresa de UNOCAL.

De moment, la construcció de l'oleoducte està en stand-by. Tal i com afirma el periodista paquistanés Ahmed Rashid , molt reconegut a la zona, el traçat de l'oleoducte passa pel sudest del país i per la provincia paquistanesa de Beluchistán, els principals focos d'insurgència i resistència que EEUU, 5 anys després, no ha pogut sofocar. Temps al temps...

Controlando la energía, podran controlar a las naciones y a sus sistemas financieros.
Gary Allen

9 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Llavors, a veure si em poso en "onda"... qui va ser que va fotre a terra les torres bessones?

;P

Quoèlet ha dit...

Apreciat Tot, contundent post sobre la realitat geopolítica del nostre planeta.
Coneixo la història d'aquest famós oleoducte que ha de creuar tota l'Àsia central i arribar fins a Turquia. Les llengües documentades com la teva, diuen que la guerra d'Irak-Iran de principis dels 80 ja va ser promoguda pels interessos americans vs els soviètics per donar via lliure a aquesta infraestructura. Els russus volien que passes pel Caspi i arribès pel seu territori fins a Bakú i el Mar Negre, i els nord americans mantenien l'opció turca passant, amb l'ajuda dels Baazistes com Saddam, per un laic Iran . Tot això quan en Saddam i en Runsfeld se n'anaven plegats a veure ballar la dansa del ventre d'alguna formosa babilònica tot passejant per la ribera del Tigris...

No coneixia la història de les petroleres. Interessant... I respecte a Kissinger, què dir d'aquest polític? Chile, Centre Amèrica, Àsia Central, fins i tot Alemanya amb la Raf... Teniu una lectura interessant a "Juicio a Kissinger" d'un tal Christopher Hitchens a Anagrama.

Josep Maria Augé ha dit...

Poeta, ja arribaré un moment de deicar una sèrie a les Torres Bessones, basant-me en l'anàlisis del Thierry Meissan...Malauradament és un llibre que vaig deixar a tanta gent que ja nosé qui collons el té!!!

tens raó Q, aquest és un tema que s'arrossega des de fa anys, és un dels glaçons que no es van acabar de desfer de la Guerra Freda...però en fi, en història vos és l'expert i no em vull aventurar a adentrar-m'hi tant a fons.

I el tema de Bridas, l'empresari argentí que els hi volia fotre enlaire el txiringuito és interessant, ja que aquets tio va quedar amb les butxaces foradades amb la crisis argentina del 2001, just en el moment on tenia el negoci bastant encaminat amb els talibans...Casualitat?Conspiració?
Mmm...

Però en fi, és el de sempre: tothom ho sap i no passa res..i qui dia passa any empeny...

Quoèlet ha dit...

Aquesta vegada disenteixo totalment. El llibre del Thierry Meissan és una estupidesa absoluta digna del programa de l'Iker Jiménez o de feixistes tipus Luis del Pino i companyia. I no perquè els iankis puguin fer autèntiques aberracions, que les fan, sino perque mai farien res que anés en contra dels seus interessos com a superpotència. Res home, res, d'això no hi ha res... Símplement van aprofitar l'atac per avançar uns quants anys els seus plans estràtegics a Àsia i a l'Orient Mitjà, i per aturar els peus a la regió als xinesos i en menor mesura a l'Índia, cosa que sí que els acollona de sobremanera...

Tiu, com molava la Guerra Freda... Quins temps de glamour polític! :). Ja intentaré fer un top five sobre els millors moments de la guerra freda en clau quoletística...

Anònim ha dit...

Bona tarda estimats tertulians!

Que passa amb el teu blog Xose?? Trobem a faltar una certa mirada crítica femenina... Esperem estar a la teva alçada (no física sino intel·lectual :P).

El teu escrit ens ha fet pensar (q es mucho ya...)i més encara actuar (q eso ya es la ost**) sobre el sentit de la civilització. No penseu que seria millor tornar a una vida prehistòrica neandertal (o egipcia? :P)?? Penseu: fora petroli, fora societat, fora treballar per diners... i només viure!

"Y cuando el último de esos fragmentos de una raza se pudra solo y abandonado entre la selva y las aguas, una generación más justiciera se quedará contemplando las praderas del oeste y tendrá que exclamar: Aquí yace la Raza Roja, que no fue grande porque no la dejaron serlo" Karl May

Poeta per un dia ha dit...

Liberk's i Wadyet, efectivament, hi ha tota una corrent doctrinal que afirma que el primer gran error de la humanitat fou baixar dels arbres i, fins i tot dins d'aquesta filosofia, encara podem trobar una branca més radical que indica que l'error original consistí, ja, en sortir del mar. Sigui com sigui, a les cavernes no hi havia mp3 ni gelats de cookies and cream, pel que em feu dubtar sobre si la vostra decisió seria encertada del tot. És una opció que no es pot rebutjar de bones a primeres, però.

* i *

Josep Maria Augé ha dit...

Mr. Q, la gràcia del llibre del Meissan no és la conspiració de cop d'estat intern que per ell fou l'11s, això si que és una anada de l'olla..però la part que deconstrueix i despulla l'atac, amb les incògnites de l'avió desaparescut, les imatges de l'impacte al Pentagon d'un suposat "avió" (les quals foren rekisades immediatament i la única imatge de 3 segons que circula per internet no queda clar el què impacta, però un avió no és...)..nosé tio, hi ha una sèrie d'incògnites sense resoldre que el Meissan les analitza força bé, una altra cosa és la interpretació que en faci...

Liber'ks & Wadyet, vosaltres pretenu un Walden de Thoreau, aïllar-vos al marge de la civilització i "autoviure":aventatges, inconvenients...però el problema és que sacrificar les comoditats que tenim per una existència destinada a la supervivència...mmmm....provem una comuna hippye?;P

I Poeta, no creu que amb una existència cavernícola tindria molt de temps per dedicar-se a la poetització de la vida???A admirar i gaudir de les estrelles sense cap tipus de preocupació futura??

Wadyet ha dit...

Sacrificar todas estas comodidades?? Las comodidades q hemos conseguido son un arma de doble filo...

Josep Maria Augé ha dit...

Ahí esta el problema, Wady..que las comodidades han dejado de serlo para pasar a ser necesidades de existencia y, de ésta manera, sin ellas no somos, si no somos no existimos y, per tant, si alguien o algo nos quiere borrar, pues no lo aceptaremos...
Pq en el fondo, los que irian a la montaña serian cuatro...