4.6.07

Reflexions (XV)


La realidad es una horda de ratones que va royendo el sotano de tus sueños
Bruce Sterling

16 comentaris:

Wadyet ha dit...

Sin sueños no tendríamos suelo que pisar... la realidad no tendría como sostenerse y la vida estaría vacía...

Josep Maria Augé ha dit...

Pero la vida es así Patri, una realidad desnuda que se compone a partir de artificios humanos artificiales para darle cierta gracia en forma de sueños, sentimientos, sensaciones...
la vida es nacer, crecer y morir, nada mas...aunque bienvenida al Siglo XXI, donde el mundo entero toma forma de parque de atracciones i walt Disney cumple su sueño diez años después

Wadyet ha dit...

Tu crees? Vuelve a leer mi comentario, Anti y piensa en ello... Y si sigues sin ver lo q quiero decir ya lo hablaremos... Quizá la alumna pueda explicar una única cosa a su maestro...:P la pregunta sería: estas dispuesto a aprender? :P

Josep Maria Augé ha dit...

Lo he vuleto a leer, he vuelto a reflexionar y me parece que entiendo lo que quieres decir, incluso se que tienes razón, pero eso no quita mi afirmación, que no es que la defiende, sino que es en la que creo aunque no quiera vivirla...

Ya hablaremos, Wadyet..

Poeta per un dia ha dit...

Relació mestre-alumna,... interessant, interessant....

Gemma Puig Masip ha dit...

Encara que sigui fins al meu últim alè aniré recosint tots els forats que es facin... i intentaré despistar el ratolins amb trampes de formatge... si més no per aturar el pas del temps i la destrucció dels somnis que un dia vaig creure eterns!

Gemma Puig Masip ha dit...

Ei poeta! mmm mmm uii estàs insinuant que aquí hi ha marro?? Poeta potser els deixem sols no ;)?

Josep Maria Augé ha dit...

"Piensa el ladron que son todos de su condición", oi Poeta?;P

Poeta per un dia ha dit...

Ja m'imagino l'Antz amb unes faldilletes a quadres vermells i negres, d'aquelles que amb els anys i l'estirada que ha fet, ara li queden molt per sobre de genoll, i la Wadyet amb un regle de fusta,... l'Antz amb les faldilletes arremangades i estirat sobre la falda de la Wadyet i, aquesta, amb el regle de fusta fustigant-lo per sobre de les calcetes de cotó blanc,.... amb la temptació de substituir el regle per la mà i .....

Permís per a censurar el comentari... ;)

Gemma Puig Masip ha dit...

O_O ostres Anti... quan et torni a veure per les oficines només podré veure la imatge que ha dibuixat el poeta!! XDD

Josep Maria Augé ha dit...

Ja està, ara el vostre subconscient quedarà la meva imatge amb les putes faldilletes, els pels sobresortint dels mitjons blancs curtets...

Entre això i avui que el senyor Q, quan m'he dignat a visitar-lo, se m'ha enrigut del meu modelet del tren inferior(que precisament no eren unes faldilletes), n'hi ha per foter-vos un mal de ojo a tots plegats...en fin....

Wadyet ha dit...

Jooooo y todo esto x un comentario totalmente inocente q hice... Si ya me dice mi madre siempre: "Estas mas guapa calladita!"

Lo siento Anti! No era mi intención crear esa imagen de ti!

Josep Maria Augé ha dit...

Wadyet, ya sabes que en este rinconcito habita lo peor de cada casa, esos dulces monaguillos de la perrversión que a la mínima que pueden, se avalanchan a la yugular para poderte sacar tofo el jugo...

Así que ya sabes, guarda la inocencia en el armarioo y muestrales tus garras (literalmente, que las tienes...) ;P

Gemma Puig Masip ha dit...

Ei!! que és això d'anar sempre a l'oficina quan jo no hi sóc Antz!! Jo que et volia veure amb la faldilla i els mitjons blanquets!! :P!!

Uau la Wadyet té urpes?? Interessant interessant!!

Espero que com a mínim hagis pogut esmorzar una de les pastes que he dut per celebrar el cumple!!

Aix Anti el destí ens fa que no ens creuem!! Per cert si que està silenciós el poeta!! Poet where are you??

Josep Maria Augé ha dit...

Mmmmm....aquestes pastetes que parlen, a on eren??Que cab*on el Q, mira que li he dit que et felicitès de part meva però l'home no m'ha parlat ni de pastes ni de res...amb quina gent treballes ehh??jeje...

Doncs si, la Wadyet es caracteritza per unes urpes, diguem-ne...agressives?eròtiques? jeje...

I en Poeta, dp del viatje a Manchester, és un home nou...serà que al seu avió hi havia poloni?O_o

Poeta per un dia ha dit...

Here I am, here I am.... vaig i vinc, em moc asincrònicament entre blogs i blogs, traspasso el llindar del virtuosisme (de virtual) i esdevinc un ens holístic amb el blogger, i ja no sé on he estat ni d'on vinc ni on vaig ni on començo i acabo (ja que m'he difuminat en una currua de uns i de zeros, un codi binari com els brodats de les calcetes de l'Antz, com els quadres de les seves faldillets,... per no parlar ja de la camisa blanca, d'aquelles que, amb la presió dels pectorals, i segons la postura, ara i adés deixa albirar una llambregada de carn entre botó i botó,....). Sóc un home nou en el sentit més ampli de la paraula, només l'atzar podrà dirigir els meus passos, encara que l'home és una bèstica complexa i totes les trobades casuals acaben esdevenint fictícies.