22.9.07

El món de Prodan Lecrou (I)


Los ciudadanos occidentales, secuestrados por su comidad y ciertas creencias irracionales, ofrecen una extraordinaria resistencia a asumir la responsabilidad de su cultura, su modo de vida y su propia persona en el imperio de la miseria humana y el deterioro ecológico. Ago similar a lo que ya sucediera a los ciudadanes de la Alemania nazi, salvando las distancias, ue tampoco son tantas. ¿De qué manera una persona, esgrimiendo argumentos supuestamente racionales, acepta no ser más que otra pieza de entre millones en una colosal maquinaria que, vista en su totalidad, provoca terror y estupor? Todo el munedo parece querer un cambio, pero está esperando a que se lo anuncien por TV.

Prodan Lecrou

7 comentaris:

ragnarok ha dit...

M'admira el vostre coneixement per la figura de Prodan Lecrou, pensador i gran aportador enciclopèdic, si senyor! Espero que amb les referències al seu món, rebrem els seus pensaments, els seus mots i grans veritats... "perquè, no hi ha evidència més contundent i immediata de l'existència de la veritat que una bona trepitjada al peu"!

Quoèlet ha dit...

Doncs s'acostumen a acceptar gràcies a l'educació, la religió, la ideologia, etc. De fet, pels mateixos arguments pels que també es refusa ser aquesta peça de l'engranatge, per l'educació, la religió, la ideologia...
De totes maneres, una de les grans ventatges del sistema capitalista és la diversificació de les responsabilitats. A la tirania s'actua amb total impunitat des d'un únic poder, però al nostre sistema les mans són més invisibles i el camp d'acció d'aquestes mans és infinit.

Des de la meva mandra estructural reivindico a Paul Lafargue i la seva obra cabdal "El derecho a la pereza" Gendre de Karl Marx, el qual l'odiava profundament perquè havia posat la seva mà per sobre del genoll de la seva filla... Però això seria un altre post...

Yo ha dit...

Alguien grande dijo que habia que domesticar al ser humano, con el paso del tiempo penso q ya lo estaba cuando se dio cuenta que aunque el ser humano asuma los principios basicos igual seria capaz de hacer lo que hicieron los nazis. Todos queremos un cambio pero nadie hace nada, vivimos de sueños, quizas no lo queremos o quizas es eso, hasta que en gran hermano no comiencen a comportarse de una manera para que la "cultura" cambie todo seguira siendo mas de lo mismo, mas de lo mismo para que podamos seguir viviendo de sueños, o muramos todos viviendo de dulces recuerdos.

Antitot ha dit...

Ragnarok, gran personatge el Lecrou...segurament es aquell "jo interior" que tots hauriem de tenir però a què la majoria no se'ns germina...

Tens raó Q, en el fons som tan sols éssers programats pels condicionants culturals en forma de religió, valors, procediments, actituds...i amb un software intern en forma d'instints que els camuflem amb aquesta suposada cultura naturalitzada. Però continuem esperant a què ens diguin, a què ens facin, a que ens guiin...ens fa por ser responsabe dels nostres actes?

"Yo", mientras estemos domesticados, seremos mansons como ovejas, facilitaremos el trabajo a esas personas que nos asumen como objectos (o "subjetos" como dice Verdú)..por eso es importante que creemos en sueños, que creemos en el futuro, que tengamos ambición...que luchemos por entelequías personales futuras y no por la realidad del presente, ya que luego seriamos un problema.

Però bé, gràcies per les vostres aportacions, totes molt profundes...

samain ha dit...

Els condicionants culturals?... Bé, potser és més problemàtic el com els rebem. Ja no es domestica, simplement s'ensinistra, fet molt diferent.
Les doctrines, amb les que s'ensinistra, es manipulen per a col.laborar a millorar beneficis de qui ho imparteix, i el resultat no és tan distant als obtinguts per aquells estats totalitaris anys 30 i 40's i els seus nens adoctrinats. Tecnologies, estatus, mitjans de comunicació... fan que la corretja cada cop sigui més curta: així, serà un esforç més titànic l'intent d'alliberar-se. Resulta més fàcil deixar-se dominar per en Hyde, que lluitar per recuperar en Jekyl.
Així, potser caldria recuperar el fet de domesticar... com li deia la guineu al petit príncep: "... Només es coneixen les coses que es domestiquen. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no existeixen comerciants d'amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm!... Què s'ha de fer?... S'ha de ser molt pacient." Paciència, temps i ganes... en aquest món programat i controlat en el que vivim, costa... i la TV resulta més còmoda i ràpida amb el comandament a distància.
L'elecció és clara, depén d'un mateix.

Anònim ha dit...

¡Sin duda alguna yo prefiero que lo anuncien por TV, en hora de máxima audiencia y si puede ser en los anuncios intercalados en el momento más interesante de la película... después del trabajo y la comida, sentarse en el sofá y enchufarse a la televisión es un gran placer!

Antitot ha dit...

Samain, tenim el problema que la nostra elecció no és purament lliure, que deixant de banda que n'hi ha una més fàcil que l'altra, una t'adentra al cor de la civilització i l'altra et desterra als limits marginats de la mateixa...i ja sabem com ens costa ser l'ovella negra o nedar contracorrent sense que practicament ningú t'ajudi i t'entengui.

Anonim, la lastima de la Tv es que cuando dijeron que seria por cable, yo me lo imaginaba que sería un xute directo a la vena como si me administrasen continuamente suero...y así seria mas facil adentrarse en este mundo y no tener que esperar la llegada a casa y el sofá masajeador...