14.9.07

Reflexions (XXI)


Las únicas personas para mí son los que están locos, locos por vivir, locos por hablar, locos por ser salvados, deseosos de tener todo a la vez, los que jamás bostezan ni dicen cosas intrascendentes, sino que arden, arden, arden, como esas fabulosas velas romanas que explotan como arañas entre las estrellas para dejar una luz central que al explotar hace que todo el mundo se quede boquiabierto y exclame ¡Ahhh!
Jack Kerouac

6 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Les "velas romanas" són les "palles borratxes" i, certament, deixen patidifussos a molts. Però els que realment mereixen l'estima del Jack són els que, mentre els estels esclaten al cel, s'admiren del caminar errant d'un escarabat curt de cames, negre com la nit, amb reflexos de vitriol!!

ragnarok ha dit...

Ah who cares?
I'll do what I want
Roll another joint.

Antitot ha dit...

Cullons, amb aquestes aportacions, que voleu que us respongui??Pffff...el meu còrtex cerbral no ho resisteix, em retiro!

Wadyet ha dit...

Dimelo a mi... llevo dias sin hacer comentarios pq no encuentro nada a la altura de lo q hay por aqui... :P

Besitos!

samain ha dit...

Un coche rápido
una larga carretera
y una mujer al final del camino.
;-)

Quoèlet ha dit...

Em sembla que Kafka va parlar ben poc a la vida i estava una mica p'allà. Més bojos il·lustres: Calígula (aquest sí que parlava, al seu cavall...), Leopoldo Panero, Carles II (amb 14 mainaderes per cuidar la criatura...), Louis Van Gal, Antitot... Gent interessant.