10.9.07

Una imatge val mes...(II)

17 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

És el que es coneix com: "un sablassu de visa". El capital ens fa néixer i ens veu morir i, malgrat tot, perdura, és més immortal que tots nosaltres!! Bona imatge amic e amat Antz!!

Antitot ha dit...

Si Poeta..pq la Visa no només ens desangra, sinó com a guillotina que és, ens talla el cap i ens fa pul·lular per la vida sense aquest apèndix tant important, com si fossim els cossos de les gallines que corren un cop decapitades..
El caler fa desparéixer el raciocini, Don Dinero acaba dominant amb una únic motiu: satisfer el nostre cos decapitat...

Però en el fons, amics Poeta:
"La belleza está en tu cabeza"

Lluís Ràfols ha dit...

brutal!

el capital si que es un arma de destrucció massiva (o més iva, je)

Antitot ha dit...

Com em va comentar fa poc un gran home:
"Mentres hi ha visa hi ha esperança"

Lu ha dit...

Es curioso que dependamos siempre de un papelito o mejor dicho una tarjeta donde ni vemos el dinero q tenemos, q nuestra vida gire en torno al dinero, q la falta de este nos haga llevar una mala vida, q una simple tarjeta con un numero nos permita tener un sitio donde vivir o no tener nada. Es muy curioso, un trozo de plastico nos determina el estilo de vida q podemos llevar, q triste. Antitodo danos un tema mas agradable pq si no acabaremos optando por poner la cabeza bajo esa guillotina

Antitot ha dit...

Tienes razón lu, el determinismo de este siglo ya no es ni cultural ni religioso, es capital...La Iglésia ya no necesita invocar a sus dioses maléficos; el estado ya no necesita azuzarnos con ejecuciones públicas...del trabajo sucio ya se encarga el dinero, y sinceramente, está muy bién pagado por esa función...

Querida lu, ya sabes que éste blog induce mas al suicidio colectivo que al vitalismo universal.

Lu ha dit...

Querido antitodo! ya sabe de mis dudas hacia lo de antitodo, mañana me voy a hacer un examen q si lo piensas es para pasar de curso algun dia acabar la carrera cn la finalidad de ganar dinero aunque mi objetivo sea abrir la mente de la gente.
Ya veo ya de q va tu blog, pero bueno, dicen q el dinero no da la felicidad pero ayuda bastante, depende en q se pueda invertir, y el tiempo q se tenga despues d una larga jornada de trabajo. Siempre estaran los budistas para envidiarlos (personalmente claro) o para criticarlos asi parecemos mejores.
bona nit a tothom

Anònim ha dit...

No podem sortir d'aquesta "vida moderna", on el plàstic és el seu símbol i el petroli el motor... però, personalment, com a mètode per perdre la vida, estic d'acord amb el gran savi:
"la guillotina, por supuesto posee
el chic de lo francés
la cabeza cae en el cesto
ojos y lengua de través
Pero dejadme !ay!
que yo prefiera
la hoguera! la hoguera! la hoguera!"
I no és que estigui a favor d'enviar fums bruts a l'estratosfera per augmentar el forat d'allí... però... suposo que el foc té un què romàntic que m'altera; i, una gran foguera de vanitats, no aniria malament!
... Samain.

Poeta per un dia ha dit...

Doncs convidem a tothom a què, en arribar a casa, encengui el foc (ja sigui el foc-à-tèrre, el fogó, el llum de carburu o l'encenedor bic de 3 per un euru) i hi entafori totes les targetes plàstiques que porti a sobre, incloent, lògicament, el DNI i la targeta sanitària. Aspirem el fum que pugi d'aquesta combustió atàvica i ja veurem com molt aviat se'ns enterboleix el cap i comencema tenir visions apocal·líptiques on el Capital (amb C), enfilat dalt d'un cavall, sega caps amb la seva particular falç hipotecària.

Antitot ha dit...

Els vostres missatges apocalíptics m'acollonen, companys....O canvio el post del blog o ja hem veig, tarjeta en mà, tallant-me les venes amb ella i facilitant-vos el PIN per organitzar una guerrila urbana d'assalt en memòria del meu nom...

Lu, el dinero ayuda a la felicidad, es verdad...pq es la base de nuestra sistema de aprovisionamento, pero el problema es cuando lo reducimos todo a ello, cuando cualquier acto de nuestra vida es sólo un medio para obtener dinero

Samain...la foguera purga més que la guillotina, amb això tens raó...però com bé apunta el Poeta, podriem canviar la palla de les fogueres medievals per les targetes de credit i de dèbit...el sucàrrim seria millor ;)

I vos Poeta...vol dir que aquest ritual atàvic el podrà complir?Un home que guarda desenes de bitllets en una caixa de sabates?;P

Poeta per un dia ha dit...

Fixi's amic Antz, que només animo al personal a cremar plàstic. No he dit res de paper, ;^p

D'altra banda, ja he canviat, després de llegir el motiu del seu post, la caixa de sabates per una caixa de morts!! (que, tot sigui dit, n'hi cap més quantitat)

Auryn ha dit...

Anti, per desgràcia depenem dels diners i d'aquest petit trosset de plàstic que els representa.
I quina seri l'alternativa? Tornem als intercanvis? Jo et dono dues gallines i tu em dones un cistell de pomes.
Creus que ho podria soportar la societat?

Petonets!!!

ragnarok ha dit...

Aquests petits trossets de plàstic ens converteixen en persones superficials, sense valors,... però, en realitat qui mana és el banc i tota la tropa buròcrata que dirigeix l'economia! Estic d'acord en alçar-nos i fer una gran foguera... i enlloc de cremar bruixes, cremem targetes de plàstic! Això si, amb un filtre de fums com en les incineradores, que el medi ambient no en té la culpa.

Quoèlet ha dit...

Tant temps sense passar per aquí i veig que el debat està en el mateix punt que el vam deixar...

Com et vaig l'altre dia, amic "Qui té Visa no és traïdor" i "Mentres hi ha Visa hi ha esperança". Ovació!!! Tot i que la utilitat que li trobes en la foto mai me l'havia plantejat en aquests termes...

Antitot ha dit...

Auryn, hi ha d'altres sistemes molt millors que en el quin estem vivint...el problema és, interessa? Estem preparats? Se'ns deseduca per no creure-hi??

Ragnarok, seguint la seva pista encara no goso elucubrar qui s'amaga darrera aquesta capa hemnèutica...però abans de cremar les targetes, faciliti'm el seu pin siusplau;P

Q, benvolgut de nou, el trobava a faltar...Els seus savis consells intranetians em van donar aquesta idea, i com molt bé ha exemplificat, la pedra filosofal, l'lixir de l'eterna joventut i l'alquimia postmoderna es redueixen en la Visa...

ragnarok ha dit...

Antitot, donar-li el pin? I permetre que caigui en l'espiral de temptacions capitalistes? I ser anomenat culpable i ser senyalat amb el dit? No, no podria... quina mena de futur hi hauria?!

Antitot ha dit...

Ragnarok, com deien aquells grans insurgents de fa poc més de 30 anys...
NO FUTURE!