El mon com a panoptic

Control latent...El regne de la por...

Jeremy Bentham i, posteriorment, Michel Foucault, van analitzar la idea de panòptic: un model arquitectònic de sistema penitenciari on un individu es capaç de controlar, des de la sombra, centenars de persones...Una mirada omniscent, un model de control on el poder desapareix, no es visible, però està continuament insuflante l'alè al clatell...Aquesta sombra planeja continuament sobre els reclusos i, en conseqüència, s'esdevé un autocontrol induït per una por invisible que no es manifesta explicitament però que sempre està allà...

En ple segle XXI, el panòptic s'ha traslladat de les presons a tot el món: ja no fa falta visualitzar el poder i el control per controlar-nos, és més efectiu i més còmode establir uns mecanismes invisibles que ens facin creure constanment que estem vigilats, que no tenim escapatoria enlloc...No és el Gran Germà que manifesta el seu poder a plena llum del dia, sinó un Germà Invisible que ronda siligiosament per tot arreu com si d'un fanstasma es tractés...El Poder desapareix, ja no cal que es representi, es dilueix...Apareix en tota mena de formes, aparenment innocents, però tant o més efectives que els sistemes de control clàssics...

Una societat disciplinada a través d'un sistema que preten el control i la vigilància sobre tots els individus; un sistema que articulat com un eixam d'abelles a través de diverses institucions (la família, l'escola, el treball...) penetra en la nostra vida quotidiana i es manifesta en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc...

Avui en dia, a través de múltiples exemples que podem trobar en el nostre entorn immediat, ja ha arribat a la seva consecució màxima, a la seva concreció final: que tot estigui conectat mitjançant la vigilància (deliberada o no) de tots els éssers humans entre ells..

El panòptic no només s'ha manifestat a tot el món, sinó que ja forma part de nosaltres mateixos i nosaltres en som els seus executors.

"Cuando no es mediante el martirio físico, son las almas a las que no se las deja respirar". Peguy